Desde €6.00

Tardor presenta 'El Mal Pas' a València Divendres 21 de febrer de 2020 a la Sala Moon

Comprar
  • Información
  • Alojamiento y transporte
  • Seguidores
  • Chat

Información

TARDOR PRESENTA 'EL MAL PAS', EL SEU QUART DISC D'ESTUDI Divendres 21 de febrer a les 21:00h a la Sala Moon de València. Artista convidat per confirmar. Primeres entrades a 6 € fins al 15 de novembre de 2019. 'El Mal Pas': Un vol solitari, un memorable vers lliure. Quan va començar a esvair-se l’eco de Patraix (Primavera d’Hivern, 2017), Tardor es va trobar davant d’un camí senyalitzat per moltes altres bandes que han creuat la porta de la vida adulta: tria doblar la teua aposta, tria un productor més reputat, tria un estudi en Londres o Nashville, tria fer un disc que consolide el teu estil. Eixa opció es va instal·lar a la formació com un sisé membre, una ansietat corpòria jugant el paper d’assessor de la Indústria. Un representant de les expectacions alienes. Aleshores van prendre la poc recomanable decisió d’esquivar eixe futur planificat i continuar per altra senda. Una que haurien de recórrer ells a soles. Des d’aleshores són una banda experimentant la independència crua. No un grup indie, l’etiqueta que hui només serveix per a identificar l’últim crit dels macrofestivals. L’elecció de Tardor és una emancipació sense concessions: produir el seu material, refusar a un mànager i apartar-se de l’autopista sonora per on circulen les bandes més reproduïdes a les llistes denominades alternatives. Esta carretera secundària condueix a El Mal Pas. El títol del quart àlbum dels valencians ens porta a una de les platges de Benidorm, la qual va ser refugi d’infància d’Àlex Martínez, compositor, guitarra i veu del quintet. Però no és només un paisatge, també és el nom que rep el sabor a desencís, un regust metàl·lic que deixen algunes relacions a la indústria musical. I finalment este mal pas és, per descomptat, la consciència per part de la banda que potser han errat el camí. La cançó que obri el disc, Vull ser com tu, adverteix de la seua vocació de trencament amb una primera rebel·lió contra la mitologia pop. Abans, però, la banda va llançar un senzill que posava un pont entre Patraix i El Mal Pas, més que dos discos diferents, dos ciutats antitètiques. Una emmurallada i autoconscient; l’altra, la nova, lliure i desprejuïciada. El pont és Digne de recordar, un tema que arreplega l’herència lluminosa i costumista que destil·lava l’anterior treball, i l’introdueix en un univers èpic, arquetípicament springsntinià, amb un element que sona subversiu en esta dècada: un solo de saxo. Aleshores es comença a percebre este LP com una reacció a l’anterior. Una resposta a les renúncies creatives, a tots els sacrificis en nom del creixement de la banda interioritzats durant els últims anys. Per a aconseguir això van haver de tancar en un calaix les expectatives que els havien guiat fins a Patraix, un disc ambiciós, resultat d’incontables assajos i culminat a l’estudi amb el treball d’orfebreria de Ricky Falkner, qui va polir l’expressió més acurada de la banda. En canvi, El Mal Pas és una manifestació radicalment lliure, un vers solt al pop actual que paradoxalment es reflecteix en referents mainstream, però no coetanis a la formació. Sona a Dire Straits, a Pink Floyd, a Michael Jackson, a Queen i, sobretot, a Springsteen i la E Street Band. Per trobar un espill contemporani on es vol reflectir Tardor, hem de mirar a les nord-americanes Haim, un trio que ha aconseguit renovar la vigència d’aquella unió entre la guitarra elèctrica i el sintetitzador. En efecte, en esta riba sentim el vent. A més del saxo hi ha trombons i trompetes bufant en cançons com Reencarnació, M. o Cançó de la mort. Al mateix temps cadascuna navega en una direcció diferent. La primera es manté en la suavitat d’un blues a cau d’orella, altra evoluciona cap a l’apoteosi d’un cor infantil i l’última s’endinsa en les profunditats del folk, per passadissos on es troben les tradicions irlandesa i mexicana. Tampoc renuncien al riff èpic de la guitarra de David Garcia en xicotetes descàrregues com les de No necessite més. Mentrestant, les reverberacions de la bateria de Cesc Domènech i el teclat de Yeray Calvo reivindiquen més Cyndi Lauper i menys indie en cançons com Tens una alegria contagiosa o En coalició, tema que s’apunta el mèrit de fer sexy un ball a la pista de les Corts. Per a alliberar-se, la primera fractura de Tardor va ser amb la sacralitat de les rutines de la banda. Esta criatura ha nascut lluny del local d’assaig, directament a l’estudi Malamute de Tono Hurtado, baixista del grup. Martínez i ell han liderat la producció durant un llarg estiu, metabolitzant els consells de tants mestres, aplicant i desobeint alternativament les fórmules apreses, atenent en última instància a la voluntat de soterrar complexos. El lletrista del grup es va aplicar també eixa màxima davant el paper. S’entenen així composicions menys calculades, versos immediats que fugen del lirisme i a canvi afilen la ironia en temes com Els Cosins, o esclaten de ràbia en Si no m’agrades és perquè mai somrius, una picada d’ull a les arrels punk rock de la banda. La banda ha preparat este vol solitari en secret, mentre esgotava la gira de Patraix, l’àlbum que els va enfrontar a la maduresa i els va permetre consolidar una bona base de seguidors. El recorregut del tercer disc va ser llarg, les mans i els caps estaven cansats, però també estaven desperts per a assumir este canvi de rumb. Sorprén, a més, com en este aïllament han estat més acompanyats que mai per col·laboradors que han enriquit de matisos l’aparent senzillesa d’El Mal Pas. Potser per això el comiat sona a festa. Benidorm si s’acaba el món, interpretat juntament amb Pep Mirambell i René Macone d’Els Jóvens, és una conga d’outsiders, una oda a tots aquells que caminen pels marges. Les imatges discorren per una ciutat caricaturitzada però alhora ferma en l’arrogància dels seus gratacels i la memòria del poble pesquer que no respon als estereotips. El Mal Pas ha sigut editat de nou per Primavera d’Hivern, el segell que va crear el grup. El quart disc de Tardor és un crit de llibertat sense estridències, un gloriós anacronisme, una soledat multitudinària, un festival a la vora de l’abisme. Álex Zahinos. València, octubre de 2019

También te puede interesar:
Conciertos de Pop en Valencia

21 feb. 2020

21:00h

Reportar un error

Alojamiento y transporte

  • Dirección

    Calle San Vicente, 200, 46015

  • Cómo llegar

    METRO: Jesús (0, 1, 2, 7). AUTOBÚS: Giorgeta (27)

  • Alojamiento

  • Transporte

    Buscar en Buscar con Alsa

Tardor presenta 'El Mal Pas' a València

21 feb. 20

Sala Moon Calle San Vicente, 200, 46015
Comprar